Ensenyar música en temps difícils

Les escoles de música, depenents en la seua major part de societats musicals, han hagut de fer front a un estiu convuls. A l'agost, amb el curs acabat i els centres tancats, la Generalitat va decretar un retall d'ajudes a estos centres que les deixava pràcticament sense alé per a obrir este octubre. La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va denunciar que es posava en perill no sols la qualitat de l'ensenyament sinó llocs de treball. L'escàndol ha obligat al Consell a afluixar la tisorada. A més, les competències han passat de la Conselleria d'Educació a la de Governació. A la Safor hi ha 29 escoles de música amb vora 2.000 educands.

Filibert Mira, dirigint un grup de l'escola de música de Miramar, a la festa de fi de curs, el juny passat. /S.G. 

L’escola de música de Potries, depenent de l’Associació Artísticomusical Sant Blai, no sap a hores d’ara en quines condicions començarà el nou curs, la primera setmana d’octubre. Com tots els anys, el passat mes de juny la presidenta de l’entitat, Vicenta Serquera, va tancar el periode d’ensenyament, Grau Elemental, i va preparar la programació del vinent.
La intenció era que els seus 27 alumnes i els 11 professors titulats –un per cada instrument que s’imparteix– poderen continuar les classes. Però el mes de juliol, un anunci de la Generalitat li va trasbalsar els comptes: la Conselleria li retallaria per al pròxim curs l’ajuda anual en un 66% en comparació a 2009. És a dir, que dels 12.773 euros que rebia per al manteniment de la docència, el centre passaria a rebre 4.343 euros.

Ràpidament, a Vicenta li saltaren totes les alarmes: sense eixa ajuda seria difícil la continuïtat de l’escola. L’Ajuntament de Potries, a banda de fer-se càrrec de local, municipal, i de la despesa corrent, com altres anys, només podria aportar uns 3.000 euros com a molt, i en concepte d’ajuda directa per a alleugerir un dèficit.

Com a primera mesura, la junta directiva va decidir pujar el preu de la matrícula –que era de 35 euros– i la quota trimestral –135 euros, una de les més barates de la comarca– en un 10%. “Però fent comptes, ens calien 8.000 euros, i no pots demanar als pares dels 27 xiquets que paguen huit mil euros”, reconeix Vicenta.

La segona decisió fou demanar als 11 professors que cobraren menys l’hora –45 mensuals en total–, si volien continuar treballant. Però encara calia més. Per això, i prioritzant l’ensenyament dels xiquets, l’associació va optar per destinar el superàvit de la coral –inclosa en el SARC de la Diputació– a l’escola. “I així i tot, és una quantitat que no ens garanteix la continuïtat”, es lamenta.

Com a Potries, en tot el territori valencià, 252 societats musicals amb 200.000 socis i 280 escoles de música, 2.100 mestres de música, 40.000 músics i 60.000 alumnes han estat en un ai este estiu, davant la decisió de la Generalitat de retallar un 54% –percentatge que arribava al 57% de mitjana a la Safor– les subvencions a les societats musicals i conservatoris de titularitat municipal.

El 18 d’agost, el Diari Oficial publicava una resolució i deixava a tot este col·lectiu amb 2,6 milions d’euros. La decisió va enfrontar la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) amb el Consell.

El ple del Consell del 27 d’agost aprovava la declaració de les societats musicals com a Bé d’Interés Cultural. A més, la Conselleria de Governació passava a assumir les competències en esta matèria, desautoritzant a les Conselleries de Cultura i Educació.

Marxa enrere
L’escàndol va ser de tal magnitud, que el Consell ha rebaixat eixe retall del 54% a les escoles de música. Dimarts passat, el conseller Serafin Castellano es va reunir amb el president de la FSMCV, Josep Almeria, i va presentar una contraoferta que, al tancament d'esta edició, encara està negociant-se.

"S'han obert vies de diàleg en altres temes", reconeix el vicepresident de la federació musical, el saforenc Pedro Rodríguez. La Generalitat s'ha compromés a destinar més diners per a la construcció i remodelació de seus socials, compra d'instruments, així com la celebració d'un III Congrés de Societats Musicals.


Banda de Potries, les passades festes. /S.G.

La Generalitat començà a atorgar estes ajudes a les escoles de música l'any 1996, i al meteix torn s'eliminaven les beques autonòmiques als educands. “Amb el temps –explica Filibert Mira, professor del Conservatori Núm. 2 de València i director de la banda de Potries i Miramar–, han muntat una mena de xarxa d’escoles concertada. Ara, de colp a repent han dit, senyors, si volen música, que la paguen els pares, i això és una manera de destruir el propi teixit cultural”.
L’ensenyament públic gratuït només es garanteix al Conservatori d’Oliva, que tant sols oferta 280 places.

Filibert Mira assenyala que les subvencions de la Generalitat en la pràctica serveixen per a pagar la Seguretat Social dels professors contractats, un col·lectiu que gràcies a això ha pogut eixir de la precarietat laboral. Per això, el retall, per poc que siga, posa en perill estos llocs de treball, “perquè a més, les societats musicals són entitats sense ànim de lucre”.

Ell, que reconeix haver treballat en "negre" en la música durant 4 anys de la seua vida, es lamenta que el preu de l’hora d’un professor especialitzat i titulat no supere els 15 euros. Un col·lectiu, el de mestres de música, que per a garantir-se uns ingresos mínims han de treballar moltes hores soltes, però que continuen enorgullint-se de la qualitat dels músics valencians i del paper socialitzador que també fan estes escoles.

PUBLICIDAD