Per un urbanisme de consens

Opinió

S’acaben de celebrar les eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que, com sempre, han comptat amb un índex d’abstenció alarmant, conseqüència d’una campanya indigna protagonitzada pels dos grans partits, farcida d’insults en la que no s’ha parlat, conscientment, d’Europa. I així ens va. L’agricultura i la pesca valencianes han estat monedes de canvi per tots els governs, del PP i del PSOE. El corredor mediterrani, vital per a l’economia valenciana, no ha estat defensat al Parlament Europeu ni pel PP ni pel PSOE, que han consentit que no es trobe entre les 30 infrastructures prioritàries per a este decenni. S’està aparcant l’Europa social a favor de la purament econòmica, amb propostes com la jornada laboral de 65 hores.

PP i PSOE no han parlat ni parlaran d’Europa perquè no els interessa i perquè, com en tantes altres coses, estan d’acord en posicionar-se permanentment en contra dels interessos dels valencians i dels interessos de la ciutadania, fonamentalment dels treballadors i treballadores. I en contra de la preservació del territori. Tots dos, han votat en contra de l’anomenat informe Auken, una resolució del Parlament Europeu sobre l’impacte de la urbanització massiva a Espanya i, ben especialment, a València.

Des del BLOC hem vingut afirmant que l’urbanisme aplicat al País Valencià ha estat nefast per al territori, que ha estat assolat, especialment la costa; per al nostre patrimoni, amb la pèrdua d’innumerables mostres d’arquitectura tradicional; per al nostre paisatge, substituït pel ciment, i per a la nostra economia, perquè ha suposat la mort de l’agricultura i les industries auxiliars i una pèrdua de posicionament turístic atesa la gran massificació. Fa escassament tres mesos, el Parlament Europeu ens donava la raó i condemnava taxativament este model urbanístic. Una condemna que comptava amb l’oposició del PP i del PSOE que semblen estar d’acord amb este model.

Però l’informe és ben contundent i afirma que les administracions són responsables d’haver posat en marxa un model de desenvolupament insostenible. Afirma que les zones costeres han sofert una destrucció massiva en l'última dècada, que ha afectat el medi ambient i a l’activitat social i cultural, el que suposa una pèrdua tràgica i irreparable de la seua identitat i llegats culturals, així com de la seua integritat mediambiental, i tot això per l’avarícia i la conducta especulativa d’algunes autoritats locals i del sector de la construcció. Afirma que este model de creixement té conseqüències negatives també al sector turístic, perquè és devastador per al turisme de qualitat. Afirma que és un model espoliador dels béns culturals, que destrueix valors i senyals d’identitat, jaciments arqueològics, edificis i llocs d’interés cultural, i l’entorn natural. I que la construcció, que ha obtingut considerables guanys durant els anys d'expansió econòmica, ha passat a ser la primera víctima del desplomament dels mercats financers, provocat a la seua vegada per l’especulació immobiliària i que això afecta no només les empreses sinó els milers d’aturats per culpa de polítiques urbanístiques insostenibles.

Davant això, el Parlament Europeu ha demanat a les autoritats una profunda revisió de la legislació, la derogació de les figures que afavoreixen l’especulació i el desenvolupament d’una cultura de la transparència en la gestió del sol. I recorda que poden estar en perill els fons destinats a Espanya per la UE. El Bloc hi estem d’acord, tant amb les conclusions com amb les demandes. Fa molt de temps que venim reclamant una legislació europea, d’obligat compliment, que propicie un canvi en el model urbanístic, amb allò que hem anomenat “urbanisme de consens” i que consisteix en un creixement sostenible, respectuós amb el medi i el patrimoni, al servei de l’interés general i no d’uns pocs, i participat per la ciutadania i pels propietaris i agents socials. Què en pensen els altres? Què en pensen fer? Possiblement res. Com sempre.

PUBLICIDAD