inmo empleo motor otros Haz click aquí para ver la última edición Haz click aquí para suscribirte gratis

Baptiste Pons: "Invertir en disseny i comunicació ajuda a una empresa a ser més competitiva"

Baptiste Pons, dissenyador nascut a Gandia fa 30 anys, és el guanyador del concurs d'idees convocat per la Regidoria de Cultura per a buscar una imatge corporativa del Tio de la Porra. L'Ajuntament començà fa un parell d’anys els tràmits per tal de declarar al personatge que anuncia la Fira i Festes com a Bé Immaterial de Rellevància Local, i finalment la resolució es va publicar al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana el passat 11 de juliol. Per este motiu, el departament que dirigeix Vicent Gregori va convocar un concurs per a la recerca d’una imatge amb un ús institucional, però també amb una aplicació comercial i promocional, a partir de la caracterització i la indumentària tradicional del Tio de la Porra. Pons finalitzà l'any 2006 els seus estudis a l'Escola Superior d'Art i Disseny de València, i des del mateix any treballa al prestigiós estudi Pepe Gimeno-Proyecto Gráfico, ubicat a Godella. Actualment, també estudia un Grau de Comunicació a la Universitat Oberta de Catalunya.

Josep Camacho 13/08/2012

 
Pons, junt a l'escultura del Tio de la Porra.  / Foto: J.C.

La seua proposta guanyadora és una simplificació de la silueta del Tio de la Porra. ¿Menys és més?

—Bé, en principi eixa és una màxima del disseny, sobretot en logotips. És la silueta de la figura que està marcant el pas característic de la filada amb la porra en alt. És una postura expressiva, però continguda. La senzillesa permet reproduir-lo a qualsevol escala i amb qualsevol tècnica, des d’una targeta de visita de pocs centímetres fins a una escultura d'acer de grans dimensions, o elements promocionals com samarretes, bosses i cartells, però encara no sé si açò últim es materialitzarà. També caldria fer un manual de normativa gràfica, però, segons les bases del concurs, l'Ajuntament es reserva el dret a l'ús o la modificació, i el guanyador no té prioritat sobre altres agències per a desenvolupar-la. En realitat era la meua segona opció; la primera era la simplificació del nas i les ulleres, però vaig pensar que això ho havia de presentar la meitat dels concursants que s'hi presentaren.

¿Quins records conserva de quan el Tio de la Porra passava pel seu col·legi?
—La veritat és que molt bons, amb molt de 'carinyo'. Vaig estudiar en el CP Martorell, a Beniopa, i era el comboi màxim, perquè a més la Fira coincideix amb el meu aniversari.

¿Són importants estos concursos de les Administracions públiques per als joves dissenyadors?
—En general sí. Està bé que l'Ajuntament vulga obrir-lo a tots, però des del punt de vista professional al dissenyador no el deixa molt ben parat. En este sentit, compartisc les recomanacions que fa l'Associació de Disseny de la Comunitat Valenciana (ADCV), quan diu que estos concursos han de comptar amb un jurat públic i qualificat, i amb una proporció de dissenyadors professionals. A més, s'ha de garantir el respecte i la protecció a la propietat intel·lectual. També estaria bé que hi haguera remuneració, tant per a participants com per a vencedors. Hi ha concursos que són restringits als dissenyadors, i on la participació es paga. El disseny no sols és gastar el Photoshop; és conceptualitzar una idea i refinar-la fins que complisca el requisits i agrade.

¿Què és per a vosté el disseny?
—Em menege més en el gràfic, on tractem de solucionar problemes de visualització dels nostres clients, les empreses, o facilitar-los una imatge de marca. Com diu el meu 'cap', Pepe Gimeno, "el disseny és optimitzar recursos per a innovar, produir, comunicar i competir".

¿D'on li vé esta vocació?
—De menut, perquè ja jugava amb les restes de vinils i cartells al taller de mon pare, Juanjo Pons, gerent de l'empresa Juanjo Ròtuls.

¿Algun altre projecte?
—Sí, m'agrada molt la música, i he dissenyat portades de discos i cartells per als grups locals Desgavell i La Raíz.


  
 
Dalt, a la dreta el logotip guanyador. La bossa i la samarreta són propostes de 'merchandising' que encara no s'han materialitzat. / Fotos: B. Pons.


¿Com està afectant la crisi als dissenyadors?
—Conec a gent que ho està passant malament, pot ser per no haver tingut la sort d'estar en el moment idoni, i en el lloc adequat. Hi ha molta competència, i molt d'intrusisme laboral. Per sort en l'estudi on treballe continua havent-hi encàrrecs, però el disseny ha estat en una crisi permanent, ¡quasi com el periodisme!.

¿El disseny pot ajudar a una empresa a millorar la seua competitivitat? ¿Com convéncer en època de crisi que invertir en disseny és rendible?
—Efectivament. Algunes empreses volen "manejar" el dissenyador, utilitzar-lo com a titella de les seues idees preconcebudes i s'ha d’intentar educar visualment al client, demostrant-li per què determinades coses ja no funcionen. Una bona imatge d'empresa pot obrir molts camins, i si es fa malament des del principi a la llarga ix més car, perquè després s'ha de reconduir, a no ser que tinga un producte brillant, cosa que no sempre existeix. És un equilibri dels dos aspectes.

Sol produir-se una batalla contínua entre clients i els dissenyadors per la qüestió del pressupost. ¿És un treball que encara no està valorat econòmicament com cal?
—Efectivament, el client sol regatejar molt, i a més és un sector que està obert a què tot el món opine d'un treball. Insistisc que, en general, no hi ha massa cultura visual. D'altra banda, fent una miqueta d'autocrítica, els dissenyadors ens hauríem d'actualitzar més respecte dels soports digitals i les noves tecnologies.

¿Com valora el disseny 'made in Spain'? ¿I el que es fa a València?
—A Espanya hi ha bons dissenyadors, però està pitjor considerat que en altres països d'Europa. Cal que els clients quan contracten a un dissenyador deleguen la responsabilitat de l'encàrrec. M'agraden noms com Mario Eskenazi, l'Estudi Clase, de Barcelona, o Juli Capella com a divulgador. A València és més difícil obrir-se portes, els dissenyadors encara han d'eixir a Madrid o Barcelona per a buscar-se les castanyes. Per sort, cada vegada hi ha més associacionisme local, com demostra el fet de l'ADCV.

Enviar   Imprimir  



Añade un comentario a esta noticia

Tu comentario
 
Nombre - Obligatorio
 
Correo electrónico (no se mostrará) - Obligatorio
 


Política de privacidad | Aviso legal | Contacto | Publicidad
© Media Serviocio Safor, S.L. - Paseo Germanías 3,1-1 - 46702 - Gandia (ESPAÑA) - Tel. 96 296 62 09

invisible escapades pocket indispensable saforguia

Entrar