inmo empleo motor otros Haz click aquí para ver la última edición Haz click aquí para suscribirte gratis

Rafael Durà: ''Els arquitectes estem formats i capacitats per a faenes diferents a construir cases''

La candidatura encapçalada pel gandià Rafael Durà Melis (61 anys) va guanyar les eleccions al Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV) del passat 25 de maig, en obtindre 583 vots dels 1.102 emesos, front a la llista alternativa d'Antonio Carrascosa. Rafael Durà és, a més a més, vicepresident de la Unión de Agrupaciones de Arquitectos Urbanistas de España. Amb despatx a Gandia, va exercir d'arquitecte municipal d'Oliva entre 1982 i 1983, i de Gandia, fins a l'any 1991, on té plaça de funcionari en excedència. En esta entrevista, respon de forma extensa i amable a totes les preguntes, però evita pronunciar-se en una: quina és la posició sobre la prolongació de l'avinguda de Blasco Ibáñez, a València, un assumpte sobre el qual encara no hi ha consens al si de l'òrgan col·legial dels arquitectes valencians.

Josep Camacho / Fotografia: Rebeca Estrugo 13/06/2012

 
Rafael Durà, a la sala de juntes de la delegació territorial del COACV a Gandia, en el barri de Les Esclaves. / Foto: Rebeca Estrugo.

En les eleccions sols va participar el 20% del cens, i no s'ha posat en marxa el promés vot electrònic. Al marge d'això, a la demarcació de Gandia és on més recolzament va obtindre...

—Estava contemplat aplicar-lo en l'anterior etapa, on jo no estava, però sembla que per a estes eleccions el sistema encara no reunia les degudes garanties de confidencialitat i secret del vot, que és una condició democràtica necessària. Estem estudiant la forma de dur-lo a terme en pròximes eleccions de la junta de govern. La poca participació l'atribuisc a la desmotivació que, en general, patim en la societat sobre determinades qüestions col·lectives. A la demarcació de Gandia tenim uns 160 adscrits, que es un percentatge important, i estic molt satisfet pel suport rebut.

La reunificació del COACV és encara una assignatura pendent.
—Els canvis de l'organigrama s'han de fer amb consens. Tenim una base d'estatuts comuns a tots els col·legis d'arquitectes d'Espanya. Abans d'abordar este tema, però, haurem d'esperar la reforma que es farà a Madrid per a tota Espanya, perquè la fórmula d'un representant del col·legi per cada Autonomia en el Consell Superior no és massa equilibrada. En qualsevol cas, les seus territorials o comarcals continuaran, perquè el COACV s'ha d'acostar més als seus col·legiats.

Hi ha joves arquitectes que per la crisi s'estan anant fora d'Espanya, però, ¿què pot fer el col·legi per a afavorir que els arquitectes d'ací treballen en projectes estrangers sense eixir d'Espanya?
—És cert que molts arquitectes han marxat a moltes zones i països que en estos moments demanden professionals, com el nord d'Àfrica o Sudamèrica, i fins i tot Alemanya o els països de l'Est d'Europa o els nòrdics. Al COACV volem acordar protocols de treballs amb diferents països perquè, quan un arquitecte se'n vaja, sàpiga els pasos que ha de seguir. Hi ha països que demanen condicions, com treballar amb un arquitecte autòcton, però no cal que se'n vagen a viure allà.

La crisi ha provocat que l'arquitecte no mire únicament cap al món de l'edificació...
—Sí, a més és que, per la seua formació acadèmica, un arquitecte pot treballar en altres àmbits, com el disseny d'interiors, de mobiliari o d'utensilis, el disseny gràfic, de webs o creació publicitària... Són més de 100 eixides laborals, al marge de la faena tradicional i més coneguda de "fer cases". A més, la tendència de construir grans edificis està canviant per la del planejament urbanístic de l'espai públic, la investigació de noves formes de vida, o construir habitatges de protecció oficial.

També és partidari que els acabats de llicenciar facen un periode formació obligatòria, com els metges amb el MIR.
—Seria bo establir una formació per avalar l'especialització de l'arquitecte en determinats àmbits quan ix de la Universitat, tot i que la formació és necessària durant tota la carrera professional. A la majoria de països d'Europa sí que és obligatori este periode d'adaptació abans d'incorporar-se a l'exercici professional. També seria una manera d'evitar l'intrusisme.

¿En quina mesura els afecta l'intrusisme?
—El que hi ha són competències creuades. En este sentit cal recordar que els únics competents per fer edificacions i projectes urbanístics som arquitects i enginyers de camins.

¿Quines expectatives tenen els arquitectes sobre la pròxima reforma de la legislació urbanística valenciana? Hi ha molt de PAI parat...
—Els arquitectes valencians volem participar en l'elaboració de la reforma urbanística. Encara no la coneixem bé, però, s'espera refundir tot el corpus legislatiu en una normativa més intel·ligible. Es facilitaran i agilitaran les tramitacions, i es manté la figura de l'agent urbanitzador. Respecte a l'Estratègia Territorial Valenciana, és un bon document d'ordenació, però ha tardat sis anys a aprovar-se, quan ja estem en crisi.

¿Quina opinió té sobre els sobrecostos de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, i concretament de Santiago Calatrava?
—Santiago Calatrava va ser company meu de promoció, respecte la seua arquitectura, que té detractors i seguidors, però sí considere, a títol personal, que se n'ixen dels pressupostos lògics, potser pel seu caràcter emblemàtic, encara que a València li ha aportat molts visitants.

¿Què opina dels projectes dels "arquitectes de prestigi" encomanats a Gandia a l'anterior legislatura, i que molts d'ells s'han quedat al calaix amb el nou Govern? ¿No haguera sigut millor que els haguerent fet arquitectes locals?
—És un debat molt recorrent, i opine que ha d'haver de tot, però sí que s'havia d'haver comptat més amb els arquitectes valencians. Era una proliferació de projectes, encomanats a primeres figures, excessiva i difícilment abordable per a una ciutat com Gandia. Gran part d'ells han caigut. El de Renzo Piano al Port pense que no estava integrat en l'entorn; trencava les proporcions de l'església del Grau. En canvi, els que ja s'han fet, ahí estan: el projecte d'adecuació ambiental de la Ribera del Serpis per a Acuamed, o la UPI (Paredes i Pedrosa) han rebut premis prestigiosos. La cornisa del Serpis de Navarro Baldeweg està a mitges, sense l'eixida cap al Pont Vell, i ja que s'ha començat, doncs almenys es podria rematar.

Respecte a la platja verge de l'Ahuir, el Govern de Gandia no amaga el seu desig d'urbanitzar-la, compaginant –segons assenyalen– els valors naturals, per a generar ocupació sobretot en estos moments de crisi. ¿Què en pensa?
—L'Ahuir es va considerar sòl urbanitzable de baixa densitat en el PGOU de 1982, del qual vaig ser un dels redactors. Trobe que la catalogació va ser un gran encert, que ha permés desincentivar la construcció i preservar la platja durant més de 30 anys. De construir-se allà, que s'hauria de fer amb molt de seny, la solució urbanística no seria fàcil, pot ser deixar 200 metres de platja verge per cada 100 de vivendes, per exemple.

Enviar   Imprimir  



Añade un comentario a esta noticia

Tu comentario
 
Nombre - Obligatorio
 
Correo electrónico (no se mostrará) - Obligatorio
 


Política de privacidad | Aviso legal | Contacto | Publicidad
© Media Serviocio Safor, S.L. - Paseo Germanías 3,1-1 - 46702 - Gandia (ESPAÑA) - Tel. 96 296 62 09

invisible escapades pocket indispensable saforguia

Entrar