inmo empleo motor otros Haz click aquí para ver la última edición Haz click aquí para suscribirte gratis

Víctor Beltrí Roqueta, l'arquitecte modernista que Gandia no va comprendre

L'arquitecte modernista Víctor Beltrí Roqueta, nascut a Tortosa, va guanyar una plaça municipal a Gandia a entre 1890 i 1893, però va haver de marxar de la ciutat en vore que l'Ajuntament de l'època no autoritzava l'execució dels projectes que li encarregava; els considerava massa avançats al seu temps. Decebut, Beltrí, considerat un dels precursors de l'estil burgés que va imposar Salvador Gaudí, marxà a Cartagena, on ha deixat un important llegat modernista. Sí que va poder construir a Gandia com a obra privada el Palauet París, actual seu del col·legi Abecé. El plenari de Gandia va aprovar el mes passat que siga declarat Bé de Rellevància Local. A més, Gandia es posarà en contacte amb Cartagena per demanar l'exposició que la ciutat murciana li ha preparat en este 2012 amb motiu de la commemoració del 150 aniversari del seu naixement.

Josep Camacho 13/06/2012

 
El Palauet París, l'única obra privada de Beltrí a Gandia, seu del col·legi concertat Abecé. / Foto: Rebeca Estrugo.

L'Ajuntament de Gandia vol fer-li justícia, en la mesura de les seues possibilitats, a Víctor Beltrí Roqueta, un prestigiós arquitecte i urbanista que no va poder desenvolupar a la ciutat tot el seu potencial, en considerar, les autoritats municipals de finals del segle XIX, que el seu estil era massa avançat. És, per tant, la crònica d'una oportunitat perduda, atés que ara està valorat com un dels precursors del modernisme català, un estil que va trencar amb el classicisme anterior. Salvador Gaudí n'és el seu màxim exponent, i de fet Beltrí va treballar en algun dels seus projectes.

Beltrí Roqueta va nàixer a Tortosa (Tarragona) l'any 1862. Es va formar com a arquitecte a Barcelona i va obtindre una plaça municipal en la ciutat natal. Paradoxes de la vida, en 1890, Tortosa hagué de suprimir-la per falta de fons, i Beltrí començà el seu periple cap a les terres del sud. El mateix any guanya per oposició una plaça a Gandia, i s'instal·la a la capital de la Safor amb la seua dona i la seua filla, al número 2 del carrer Alfaro, prop de l'estacó del ferrocarril, potser per facilitar els seus desplaçaments cap a Tortosa i Barcelona.

La ciutat està en plena expansió, amb la construcció del ferrocarril d'Alcoi al Port o l'eixample del Grau, però així i tot, Beltrí no trobarà en les tres alcaldes que en eixos anys passen per l'Ajuntament, un ambient massa propici per vore realitzats els seus encàrrecs. En vore els plànols de projectes com l'escorxador municipal, als afores de la ciutat tocant Beniopa, o un nou mercat per a la plaça Major, les autoritats locals preferiren modificar-los o aguardar-los al calaix.

 
Retrat de l'arquitecte i urbanista Víctor Beltrí Roqueta. Cartagena commemora en este 2012 el 150 aniversari del seu naixement. L'any 2008 els besnéts de l'arquitecte, Guillermo i Lola Cegarra, van impulsar una comissió per tal de preservar i difondre la seua obra.

Cansat i decebut, Beltrí presenta en juliol de 1893 la seua dimissió "per motius de salut", en haver guanyat una plaça com a tècnic a Múrcia. Després, en 1895, es traslladarà a la veïna Cartagena, una ciutat immersa en la reconstrucció després de la sublevació cantonal, i amb una economia pròspera per l'àuge de la mineria. A partir de 1897 es dedica a l'exercici lliure de la professió, fent encàrrecs per als industrials miners, fins que es jubila, i mor l'any 1935.

 
Plànol de 1893 d'un escorxador municipal al camí de Beniopa, amb ferro fos i rajola caravista. L'edifici es va construir l'any 1902, però amb diferències notables respecte a este projecte original, i fou enderrocat en els anys 90 del segle XX.

 
Projecte de mercat per a la plaça Major de Gandia, de 1892, amb una combinació de ferro, cristall i taulell, materials típics de l'estil modernista. / Imatges: Arxiu Històric Municipal de Gandia.


Ara bé, anys després, en 1908, va rebre un encàrrec des de Gandia. Ja no era arquitecte municipal, però els industrials maderers Vicente i Bautista París Morla li encomanen una vivenda familiar, que estaria ubicada junt a la serreria i els terrenys de la seua propietat, al sud-oest de Gandia, entrant per la carretera d'Alacant. El Palauet París, actual seu del col·legi concertat Abecé, és la gran joia modernista que Beltrí sí va poder construir a Gandia, just en la seua època més creativa. De fet, està considerada l'obra modernista més reeixida de tota la Safor.

L'edifici té tots els ingredients de l'arquitectura de Beltrí, com ara ornamentacions vegetals, caps de lleó, trencadís, o cristalls de colors en les finestres. Es completava amb un jardí on es plantaren arbres exòtics i dos auracàries que encara perduren.

  
  

 
 
 
Diverses imatges del Palauet París, amb els trets modernistes característics de Beltrí, com les línies curves, decoracions vegetals i en vidre, façanes esgrafiades, caps de lleó, trencadís, ornaments florals en els buits, escales que conviden a entrar o balconades recarregades. El palauet és molt semblant a la Casa Maestre de Cartagena. Destaca (foto 4) la "mansarda", unes golfes habitables de coberta quebrada amb doble caiguda. / Fotos: Rebeca Estrugo.
 
D'altra banda, Víctor Beltrí també és recordat a Gandia pel seu compromís amb els xiquets i els més desafavorits, que li vé per la seua ferma convicció catòlica. A més, i en sintonia amb la recuperació d'oficis tradicionals i artesanals que suposa el modernisme, va fundar a Gandia classes gratuïtes de dibuix per a obrers, tallistes, escultors, ebenistes o forjadors, que procedien tots ells d'un estracte social més humil.

Al plenari de maig, l'Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció, a instàncies del Bloc-Verds Compromís, per tal de reconéixer la figura de l'arquitecte amb dos accions. D'una banda, iniciar l'expedient per declarar el Palauet París com a Bé de Rellevància Local, i també que el Consistori es pose en contacte amb Cartagena per a poder vore a Gandia l'exposició commemorativa que la ciutat murciana li ha preparat.

EL LLEGAT MODERNISTA DE VÍCTOR BELTRÍ A MÚRCIA I A CARTAGENA

Durant quasi 50 anys, Beltrí va exercir la seua professió a la Regió de Múrcia. Va realitzar vora mil projectes i obres, dels quals 200 a Cartagena, ciutat a la que va arribar l'any 1895. El centre històric d'esta ciutat té 50 obres en peu de Beltrí, que han servit perquè Cartagena estiga dins de la Ruta Europea del Modernisme.  Es tracta d'edificis com la Casa Cervantes, amb la característica decoració vegetal; el Casino, amb un drac com a homenatge a la seua Tortosa natal; la Casa Maestre; la Casa Dorda-Bofarulls, amb el seu pati d'estil mudèjar; la Casa Paredes; la Casa Llagostera; el Gran Hotel; el Palacio Aguirre; l'Edifici Alessón (a l'esquerra, en la imatge, accés), o l'església de San Diego, entre altres. La Comissió Beltrí disposa del lloc en internet "beltridosmildoce.blogspot.com" amb informació de l'arquitecte i l'efemèride del 150 aniversari.

Enviar   Imprimir  



Añade un comentario a esta noticia

Tu comentario
 
Nombre - Obligatorio
 
Correo electrónico (no se mostrará) - Obligatorio
 


Política de privacidad | Aviso legal | Contacto | Publicidad
© Media Serviocio Safor, S.L. - Paseo Germanías 3,1-1 - 46702 - Gandia (ESPAÑA) - Tel. 96 296 62 09

invisible escapades pocket indispensable saforguia

Entrar