Els boscos, malalts crònics

Editorial.

S.G. 20/06/2012

L'incendi forestal originat el passat dimarts dia 12 a Llocnou de Sant Jeroni, que va cremar 1.350 hectàries, va afectar a paratges de gran valor, no sols ambiental sino sentimental i simbòlic per als habitants més pròxims, com les serres de la Cuta i d'Ador, amb arbres adults d'un tamany que potser no es tornaran a vore en una generació. Afortunadament, les més de 300 persones desallotjades de forma preventiva a Terrateig, l'alberg d'Ador, i les urbanitzacions de Montecorona i Villalonga (Puntal de Corona), van poder tornar a les seues cases sense majors conseqüències.

Les flames deixen orfes a Ajuntaments, centres excursionistes o clubs esportius locals, que han vist impotents com ja són cendra, per exemple, fonts i rutes senderistes que tant costaren de recuperar, amb iniciatives com ara la custòdia del territori de l'Ecomuseu Vernissa Viu. A més, el foc es produeix un any després d'un altre igual de devastador que cremà 1.500 hectàries del vessant nord, la serra d'enfront del riu Vernissa, amb l'origen a Benicolet.

Els alcaldes dels pobles afectats pel darrer incendi, que se sospita intencionat, coincidiren a assenyalar la "falta de previsió" quant a la prevenció i la neteja de la zona. Els bombers tingueren dificultats per a accedir a pistes forestals perquè estaven plenes de matolls i brutícia.

Més enllà de lamentar-ho i demanar més càstig per als piròmans, s'han de buscar certes responsabilitats d'estos infortunis, que adquireixen una gran dimensió, potser desproporcionada, i es repeteixen d'una manera sospitosament cíclica, especialment amb l'arribada de l'estiu. La rebaixa enguany d'un 38% als pressupostos de la Generaitat en polítiques forestals, no és, en sentit, una bona notícia.

La proliferació dels grans incendis no sols té a vore amb la insuficiència dels treballs preventius de silvicultura; també són factors importants el despoblament de l'interior valencià i l'abandonament tant del sector forestal com de l'agricultura de secà. El problema és que la protecció jurídica i administrativa del 50% del sòl valencià que se sol exhibir no va associada a una millora d'eixe territori o a polítiques de desenvolupament econòmic de l'interior. I, encara que ja no té remei, el desficaci urbanístic també posa en perill vides humanes, com s'ha pogut comprovar en este darrer incendi a les urbanitzacions d'Ador.

L'ordenació sostenible del medi natural valencià és fonamental per a reduir el risc d'incendis forestals. Altres ferramentes serien aprofitar i impulsar els oficis que tradicionalment s'han fet a la muntanya, com a eina de generació de riquesa, i l'aposta per les energies renovables, especialment l'obtenció de biomassa d'origen forestal.

A banda de tot açò, ara sols queda reclamar que la reforestació i la neteja dels marges no caiga en l'oblit. La recuperació ambiental de la zona també pot aconseguir-se amb ajudes a la contractació de desocupats.