Enric Ferrer: «La introspecció d'Estellés ha inspirat la poesia compromesa valenciana actual»

Professor, escriptor i expert en litaratura valenciana, el sacerdot escolapi Enric Ferrer Solivares ha estat l'encarregat de la selecció de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés. Es tracta de la primera antologia del poeta de Burjassot sobre la seua obra de caràcter religiós. Una aproximació a les seues inquietuts existencials sobre l'home, la societat i la relació d'aquests amb Déu, que segons Ferrer, manté el to irònic de la resta de la seua obra. Una poesia que sorpren i que ha influit en els poetes valencians actuals.

Per què una antologia de Vicent Andrés Estellés?
—En realitat va ser un encàrrec perquè jo ja havia publicat sobre l'obra d'Estellés. Però sí que és veritat que és la primera antologia d'aquesta temàtica.

La seua vessant religiosa és la menys coneguda. A què creu que és degut?
—Estellés ha tractat molts aspectes en la seua poesia; és el gran poeta cívic dels anys 70 i es conegut sobretot pel Llibre de les Meravelles, que té les peces més
cridaneres. En canvi, els temes més profunds no són tan coneguts i és perquè són
més difícils. Tenen una carrega humanista, existencial i religiosa molt profunda que costa més que arribe al públic, especialment si el lector no té una identificació religiosa. La poesia cívica i eròtica arriba més fàcilment.

Quin criteri ha seguit per fer la selecció de poemes?
—En primer lloc, cronològic. He triat l'obra que va escriure des dels anys 50 fins els 70 del segle XX. I després temàtic, que ha estat més una selecció personal. Els temes tractats són l'aproximació a l'home i a la societat (amb les conseqüents dificultats de la posguerra) i finalment, el sentit trascendent de Déu.

Estellés també va patir les dificultats de l'època franquista per donar a conèixer la seua obra.
—Va escriure moltíssim i va publicar poc. No sols per la dificultat que hi havia a l'època de publicar qualsevol cosa, sino també perquè era un poeta molt diferent, era una veu nova. Estellès va desmontar la trajectòria literària i això va sorprende no sols els lectors, sinò també les editorials.

Com influeixen les pròpies inquietuts existencials del poeta en aquesta part de la seua obra?
—En els seus poemes, ell es mostra tal com era, és un poeta confesional. No s'amaga, no és hermètic i sempre vol transmetre la seua pròpia vivència. Inclús parla de la mort de la seua filleta, que el va marcar profundament. Sempre introdueix les seues experiències personals, amb la familia, en el seu poble...

El to irònic o crític de les seues peces és el punt comú de les diferents vessants de l'obra d'Estellés?
—La seua poesia és aparentment fàcil, però en eixa aparent senzillesa hi ha una profunditat que desconcerta. Fa que al llegir un poema et quedes perplex, desmonta fàcilment allò que t'esperes i eixe és el secret d'Estellés.

Vosté l'ha conegut personalment, què destacaria d'ell?
—A banda de que erem veïns a València i de que he sigut professor del seu fill, he coincidit amb ell com a membre de jurats de concursos literaris. La seua forma d'expresar-se és una prolongació de la seua poesia, sempre amb eixe to irònic i divertit. Era un home molt planer, molt familiar i molt del seu poble. Per a ell la seua dona i els seus fills eren el primer.

Estellés també va estar vinculat a Gandia (la seua dona era d'allí) i inclús fa referència a la ciutat en algun dels poemes...
—Una cosa que li va sorprende de Gandia, i que va publicar en un article de Las Provincias a principi dels anys 70, és que en aquella època no hi havia noveles a Gandia. Ell estava preocupat per aquest tema perquè no entenia que una societat tan rica i complexa com era la de Gandia d'aleshores no tenia noveles (poesia si hi havia).

Podríem dir que és el millor poeta valencià des dels clàssics del segle XV?
—No sóc partidari d'aquestes frases tan solemnes, però és cert que Vicent Andrés Estellés és el poeta més complet, no sé si des dels clàssics del segle XV, però dels últims segles, sí.

Quina és la seua opinió respecte al panorama de la poesia valenciana actual? Ha influit en ella l'obra d'Estellés?
—La poesia actual partix d'eixe sentit molt personal d'Estellés, d'eixa introspecció, per a obrir-se i derivar en una poesia combativa i compromesa. La poesia actual és abundant, s'escriu molt i a un nivell considerable. Crec que allò més important és que la poesia valenciana d'ara és coneguda internacionalment i traduïda a altres llengues. Açò és molt important perquè abans estàvem molt tancats.


UN POETA DEL POBLE

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és un dels escriptors valencians més reconeguts per la crítica i pel públic. Començà a escriure teatre en la seua adolescència. Estudià periodisme a Madrid i en 1948 s’incorporà al diari Las Provincias, on arribà a ser cap de redacció. En 1953 publicà el seu primer llibre, Ciutat a cau d’orella, però el seu esclat literari es produí a partir de la dècada dels setanta, amb l’aparició del Llibre de meravelles (1971) i Recomane tenebres (1972). Els seus llibres compten amb múltiples edicions i alguns dels seus poemes han assolit un gran ressò popular de la mà de cantautors com Ovidi Montllor. Ha obtingut guardons significatius, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).


SISÉ VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT
L’editorial Denes és l'encarregeda de la publicació de Déu entre les coses, una antologia de la poesia religiosa d'Estellés, un dels escriptors valencians més reconeguts per la crítica i pel públic. El recull i l’estudi introductori que acompanya esta antologia és obra d’Enric Ferrer Solivares, escolapi i expert en literatura valenciana. Aquest és el sisé llibre de la col·lecció Rent, dedicada a traure a la llum la millor literatura religiosa contemporània, des del segle XIX fins a l'actualitat, alternant autors valencians i grans escriptors de la literatura universal: John Henry Newman, Martí Domínguez, Simone Weil, Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi.

PUBLICIDAD