''Hi ha Ajuntaments que autoritzen castells pirotècnics en llocs impossibles''

Tomás Pardo, 52 anys, és sergent del Parc de Bombers de Gandia. Va nàixer a la Barraca d’Aigües Vives (Alzira), on resideix, està casat i te dos fills, de 20 i 14 anys. Els seus inicis professionals foren al parc d’Alzira, l’any 1982. A l'octubre li va tocar la pantanada de Tous, succés que recorda com el més impactant dels que ha viscut en la professió. Este ex jugador de rugby –va competir amb la Selecció Espanyola entre 1976 i 1988– està al comandament de la Zona IV, que abraça tota la costa des del Saler fins al límit amb la Marina Alta. Gandia n’és el parc principal, i Cullera i Oliva els auxiliars. El parc de Gandia té una plantilla de 90 bombers, distribuïts en 15 efectius per torn.

Tomás, al parc de Bombers de Gandia, situat al fons del polígon Alcodar. / J.C.

Tot i les pluges de mitjans d’agost, venim d’un estiu sec i una setmana amb temperatures especialment extremes. ¿Com estan els boscos de la Safor?
—Evidentment, estan molt secs. La primavera va ser plujosa, ha crescut molta vegetació, i les pluges d’agost no han sigut suficients. Hi ha hagut molts incendis de mont baix, matolls i canyars, com el de la finca Rausell o el de la platja de l’Ahuir, però afortunadament no hi ha hagut grans incendis forestals. L’últim va ser el de Mondúver, l’any 2006.

¿Per què es produeixen estos xicotets incendis?
—Nosaltres no investiguem les causes dels focs, però sembla que els llauradors, a diferència de fa 10 o 15 anys, ja estan més conscienciats respecte de les cremes agrícoles. Cada vegada hi ha més educació ambiental. Per contra, hui s’estan donant moltes imprudències dels propis Ajuntaments en les festes patronals. Pareix que la tradició puga més que el sentit comú. Arribem als pobles amb mascletades o castells de focs artificials muntats en llocs impossibles. Enguany hi hagut dos o tres pobles de la Safor on ens ha succeït açò.

¿Com es treballa en el parc, situat al final d’un polígon com Alcodar?
—Ja portem 20 anys, és gran i dins s’hi treballa a gust. Malgrat això, els accesos no són els més recomanables. Tenim la platja al costat, però quan hi surgeix alguna emergència perdem alguns minuts pegant la volta.

En l’imaginari col·lectiu està que els bombers apaguen incendis, però no és la principal activitat que fan...
—Cada vegada fem més rescats, i la faena més dura són els accidents de trànsit, perquè quan ens criden a nosaltres és que la cosa està molt malament, que hi ha gent viva i atrapada. També treballem en incendis de vivendes particulars, i industrials. Afortunadament els escapaments de productes perillosos són excepcionals. A poc que faça molt d’aire o pluja fem eixides per desprendiments de façanes. També hem d’anar a recollir a una persona que es llance a les vies del tren, per exemple. Fem rescats en ascensors, inclús hi ha gent que ens crida perquè se’ls ha oblidat la clau de casa. En este últim cas, la normativa del Consorci ha canviat, perquè hi havia gent que n'abusava molt. Primer es va dir de pagar el servici, ara només acudim en el cas que hi ha risc motivat. Aconsellem, sobretot a les persones que viuen assoles, que deixen alguna clau de la vivenda a familiars o persones de confiança.

¿Com és la jornada laboral?
—Tenim un horari de 24 hores per jornada laboral, amb quatre dies de lliurança. Jo he entrat hui a les 8 del matí i eixiré a la mateixa hora del dia següent. Al parc tenim cinc torns. Les condicions no estan malament, però en estiu 24 hores de servici es fa més dur que en hivern, perquè hi poden haver fins i tot una quinzena d’eixides. Un bomber està considerat com a funcionari del Grup C.

¿Com es preparen les eixides davant les emergències?
—Nosaltres tenim diferents protocols d’eixida segons la gravetat, que marca el Centre de Coordinació d’Emergències. L’eixida mínima és la d’un caporal i tres bombers. Si, a més d’este vehicle de primera eixida, va un sergent i dos bombers més, la cosa ja és més greu. En qualsevol cas, ens avancem a la gravetat dels fets, no esperem a verificar-la.

¿Quina opinió té sobre la Unitat Militar d’Emergències?
—Hi ha qui diu que ens lleven protagonisme, però és una bona idea. Els militars són un reforç necessari en aquells casos on les autonomies no poden arribar a grans catàstrofes com incendis, inundacions o terratrèmols.

¿I com és la relació amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat?
—Bona. El millor per a tots és que cadascú sàpiga estar en el seu lloc, sense rivalitzar.

Els bombers de Gandia han participat en campionats esportius i de rescats.
—Sí, són proves a les que es presenten els bombers de la nostra Unitat de Rescat d’Accidents de Trànsit. Els serveixen per a competir i experimentar, però també poden ser útils per a la pràctica real. D'altra banda, a nivell particular, hi ha bombers que són esportistes i al seu temps lliure fan duatló, triatló, buseig, o alpinisme. El Consorci hauria de crear més unitats especialitzades, perquè si no ho faran altres, com la Guàrdia Civil, que a Gandia té la unitat de buseig.

¿Quin consell li donaria als aspirants a bombers, als opositors?
—És necessari practicar esport regular diari –i treballar coses específiques com pujar a la corda–, però també apuntar-se a una acadèmia, perquè cada vegada més s’exigeixen més coneixements teòrics.

¿És partidari de la segona activitat per als bombers?
—Fins ara tenim la jubilació als 65 anys, tot i que hi ha un acord perquè es rebaixe paulatinament fins als 60. Fóra bo que a partir dels 55 els bombers ja es dedicaren a altres activitats com ara el manteniment dels parcs.

¿Com viu la família esta professió?
—Procure no contar res a casa, sobretot els accidents de trànsit a la meua dona.

¿Quin succés li ha impactat més?
—La pantanada, sense cap dubte. Vam tindre una sensació d’impotència perquè el parc de Bombers d’Alzira es va inundar acabat d’estrenar, amb els vehicles nous, i ens va limitar a l’hora d’ajudar al poble. També els accidents de trànsit, sobretot amb xiquets.

¿Què pensa quan arriben notícies com la dels brigadistes morts a Galícia o els bombers de Catalunya?
—Un incendi forestal és molt enganyós, perquè canvia l’aire i no tens eixides. Els mitjans aeris fan el 80% de la faena.

PUBLICIDAD