Carlos Carrillo: «L'homofòbia a les aules és una causa del fracàs escolar entre els joves homosexuals»

Fa cinc anys, just quan s’aprovà la llei que reconeix el matrimoni entre persones del mateix sexe, un grup de joves, recolzats per l’històric Col·lectiu Lambda, a València, va crear esta associació juvenil, que lluita per la normalització social de les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB). CLGS s’ha guanyat, per la seua activitat rigorosa i continuada, el paper d’interlocutor vàlid davant els representats polítics i sindicals a la Safor. En esta entrevista, realitzada a la nova seu de CLGS a Gandia –amb una balconada a la plaça Major que estos voluntaris s’afanyaren a adornar amb una gran bandera de l’arc iris–, Carlos Carrillo reflexiona sobre el moviment gai i el fet homosexual. Este jove administratiu opina que el matrimoni, el dret a l’adopció, o la llei d’identitat de gènere no deixen, ni de bon tros, a l’activisme gai buit de contingut.

A este nou Casal de la Diversitat hi ha més espai per oferir els serveis de CLGS, però crida l’atenció l’enorme cartell i la bandera que heu penjat cap al carrer...
—Sí, perquè una part important de la nostra tasca és la visibilitat. Vam trobar este local prop de l’Ajuntament, i posar el cartell i la bandera gai en esta plaça dóna una gran visibilitat, a més a més en el centre de la ciutat i just enfront del poder local.

¿S’ha avançat en la normalització social del col·lectiu LGTB a Gandia, des que es va crear CLGS ara fa cinc anys?
—Trobe que sí, hem avançat. Hem fet una visibilitat contínua a Gandia, que ha obert els ulls i la mentalitat de la gent. Ací es respirava una homofòbia molt forta. Fa cinc anys, jo no m’haguera atrevit a passejar agarrat de la mà amb la meua parella pel centre de Gandia; hui els joves no tenen cap vergonya a fer-ho, i això tambe és perquè hi ha hagut un treball darrere.

¿S’han depurat responsabilitats de les agressions homòfobes que es produiren a l’estiu de 2007? ¿I dels repetits atacs a l’antiga seu de CLGS?
—En una de les agressions, dos joves, d’estètica neonazi, van ser condemnats en juí de faltes a una multa econòmica. Respecte a les pintades del local que teníem abans, encara no hem pogut descobrir qui és, però sí es feren denúncies en el seu dia, tant públiques com a la Policia.

¿El reconeixement del matrimoni i l’adopció deixa al moviment gai buit de contingut?
—No; ara hi ha una enorme tasca a fer per a normalitzar esta situació, i aconseguir la igualtat social de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Al territori valencià, ¿s’ha negat algun regidor o alcalde a casar gais? ¿Cap l’objecció de consciència?
—L’alcalde de Tavernes Blanques (l’Horta Nord), Arturo Ros, es va negar a casar dos xics. En estos casos la llei és molt clara i el funcionari públic l’ha de complir. L’únic organisme que ha de resoldre en esta matèria és el Tribunal Constitucional. En este sentit, vull recordar que el PP manté al TC un recurs d’inconstitucionalitat sobre el matrimoni gai. Els moviments gais demanem al PP que retire este recurs, perquè l’únic que fa és mantindre a les parelles casades o que es van a casar en una espera angoixant per saber què passarà amb el seu futur. Confiem que el Constitucional acabarà revocant-lo.

El Tribunal Suprem ha perdonat la multa de 305 euros que el Consell General del Poder Judicial va imposar a la jutgessa de Dénia (ara a Castelló), Laura Alabau, per qüestionar la constitucionalitat dels matrimonis gais, i negar-se a celebrar-los. ¿Què li sembla?
—És un precedent perillós. Em sembla terrible que una funcionària que porta un Registre Civil s’erigisca com a poder suficient per a qüestionar una llei en vigor.

Esta ‘explosió de visibilitat’ que hi ha hagut, sobre tot després de 2005, ¿potser no estiga enfrontant les postures, o radicalitzant la homofòbia?
—No, justament al contrari, es visibilitza més l’homofòbia, i queden més en evidència. Nosaltres existim, som una realitat.

¿Quin és l’interés del menor en una adopció per persones del mateix sexe?
—Com en qualsevol altra parella, trobar a dos persones que l’estimen i puguen oferir-li una llar en condicions per al futur.

¿Per què quasi ningú es declara obertament bisexual?
—La causa potser siga la mateixa: la pressió que exerceix la societat heterosexista. Però la bisexualitat existeix, no és un mite. És que no tot en esta vida és blanc o negre. Freud va afirmar que l’ésser humà no és homosexual absolut, ni heterosexual al 100%, sinó que pot anar inclinant-se per les dues opcions.

¿Està a favor de traure de l'armari a personatges gais que critiquen en públic els homosexuals?
—No, no estic a favor de 'l'outing'. Cadascú és lliure de dur la seua vida com vulga, però qui preferisca portar una doble vida i anar en contra dels seus principis, allà ell.

El perfil del gai que ven la publicitat, amb poder adquisitiu, ‘fashion victim’ i que es cultiva el cos, ¿no pot confondre o frustrar als qui no responen a estos dictats?
—És un idealisme, que ha sabut aprofitar el 'marketing'. Per una banda, està bé perquè ha trencat estereotips, en el sentit que els homes, en general, també poden cuidar-se, però la comunitat LGTB és moltíssim més diversa que este cànon de vida i de bellesa que ens volen imposar.

¿Què pensa de barris com Chueca, a Madrid, o el Gaixample, a Barcelona?
—Són barris que van nàixer per necessitat, després d’una època de repressió moral. Allò possitiu és que són barris integrants, no excloents. A València està el Carme, que no és sols gai, però que s’ha revitalitzat per l'afluència de residents gais, gent que ha volgut viure allà, obrir els seus negocis. Eixe ‘boom’ va fer que el barri fóra també un referent d’avantguarda. Ara bé, ens trobem que darrerament l’Ajuntament de València està reprimint al Carme tot allò gai o ‘gayfriendly’.

¿Ara és més fàcil per als adolescents sortir de l’armari?
—Hui tenen més referents, més personatges públics gais... però no és tan fàcil, tot i que tenen menys pudor a eixir de l’armari.

¿Són homòfobs els joves saforencs als instituts?
—L’any passat férem un estudi als instituts de Gandia i vam concloure que continua havent homofòbia i assetjament a les aules, que és una de les causes del fracàs escolar entre els joves LGTB. Igual que el masclisme, això és perquè de menuts han tingut poca educació sexual.

PUBLICIDAD