Una mica d'història d'Oliva

-

La pèrdua dels documents antics de l’Arxiu Municipal d’Oliva mai no es lamentarà prou. A l’inevitable sentiment que ens deixa quan ho comparem amb la relativa riquesa d’altres arxius veïns s’uneix, com no¡, la frustració que la investigació sobre la història de la ciutat quedarà per sempre més amputada, reduïda en el millor dels casos a uns resultats parcials.

    En aquesta situació, la recerca en altres col·leccions tangencials s’imposa com a condició indispensable per arrancar dels papers qualsevol notícia, algun indici que ajude a la reconstrucció. Eixa és la tasca que portem a terme de fa anys, amb l’esperança que en el moment propici el procés de juntar les peces escampades per diferents llocs ens permeta refer un passat que s’endevina tan fascinant com el de qualsevol altra vila valenciana en els segles anteriors al nostre.

    Els arxius de poblacions amb història comuna, com ara Gandia, Dénia o Pego, els generals dels antics estats com el de la Corona d’Aragó, o el del Regne de València a la capital són els llocs on la informació sobre Oliva és més susceptible d’aparèixer als nostres ulls. En aquest darrer, en el protocol número 2.422 del notari Vicent Saera, acabem de trobar la referència a altres tres notaris veïns d’Oliva, de noms Doménec Mateu, Pere Rovira i Ramon Vidal, al voltant de la venda que dels protocols del primer es fa al segon, i de la qual el tercer n’alça la corresponent acta en octubre de l’any 1423.

    La informació, com podeu vore, és escassa, i reduïda a un fet habitual entre els professionals de l’escriptura de l’època. No obstant, ens dóna a conéixer uns personatges fins ara anònims, els cognoms dels quals ja no són els més habituals a Oliva, i ens posa sobre la pista de la transmissió d’uns documents de vital importància pel seu contingut. No debades, és a casa dels notaris on també els nostres avantpassats registraven tots els actes que marcaven la seua existència: compres i vendes de terres i cases, contractes matrimonials, herències i testaments, etc.

    És en aquests pedaços d’història on podem intuir la respiració quotidiana de l’Oliva antiga, on els seus protagonistes tornen a reviure, salvats per l’acció conjunta de la tinta i del paper. Recuperats per a nosaltres gràcies a l’interés per perpetuar en el futur un present que tots sabien efímer i del qual calia deixar-ne empremta abans no desaparegués. Els actuals arxius municipals tenen com a missió continuar el procés i mantenir la cadena de transmissió del coneixement. Ni que siga com a mostra de respecte.