Arranca un nou somni

Editorial

El circ de les il·lusions obri aquest cap de setmana després de retirar el cartell de tancat per vacances. El baló comença a rodar, els partits trenquen la tranquil·litat dels caps de setmana i els aficionats busquen evadir-se d’una intensa setmana de feina. Però tòpics a banda, enguany l’aventura saforenca més important, futbolísticament parlant, la durà el CF Gandia. Deixa pel camí la companyia de Tavernes i Oliva que romandran una temporada més a la Regional Preferent. La competició, arranca doncs, únicament per als blanc i blau amb una única missió: arreglar deu anys de desficaci i tornar a la Segona Divisió B, un repte important, tot i que hi haja molta gent que no se l’acabe de creure.

La temporada LXII del CF Gandia arriba amb la XL a la Tercera Divisió. Una lliga, la de la crisi taulellera, que podria tonar a donar-nos una alegria, al menys, avui en dia, somiar es una de les poques coses que encara són gratuïtes. Taulells, rescissió, economia al marge, en una època de massa terminologia econòmica, la nau gandiana tornarà a visitar aquells terrenys de joc que fa dos anys, canvià per altres de menor categoria, conseqüència d’uns mals resultats. Però per tal de prosperar caldrà passar fulla i deixar la història de banda. Mirar el davant i buscar, dia a dia, jornada a jornada, eixos resultats que a la fi son els vertaders justiciers.

Diumenge arrancarà la lliga. Els rellotges començaran a mesurar les passes, els gols i les desesperacions. Els començaments són importants. Són com un inici de curs en el qual caldrà fer els deures, a poc a poc, per tal que arriben les notes a primers de juny. No s’hi val deixar-ho tot per al final, perquè ja es té experiència de com solen acabar aquestes coses.

Ollero enceta el seu onzè projecte. Un nou equip, una nova temporada, una nova categoria, una nova intenció... en definitiva, com dèiem abans, una nova il·lusió. Un nou repte que arriba tot just en la desacceleració d’un país que farà que les diferències existents entre els equips cada vegada siga més gran, encara que llevat dels filials del Vila-real o del Castelló, més o menys, tots els conjunts estaran igual: nugant-se les butxaques per tal d’afinar al màxim la punteria i tindre que retocar el mínim.

Senyores i senyors, prenguen seient i tinguen paciència. No importa tant que es jugue bé com que a la fi s’aconseguisca l’objectiu. La meta enguany hauria de ser fer-se a la categoria, encara que tenint en compte la plantilla que té el conjunt gandià amb l’experiència d’homes com Marcos Esctruch, Kiko, Elías, Robaina, Garrido,... la porta que pot conduir a una altra promoció d’ascens podria obrir-se. De moment, poc a poc, i amb bona lletra.

La cursa no fa més que començar. Les jornades i els resultats dictaran justícia. Estarem enguany, una altra vegada, davant una campanya de moviments? O pel contrari serà tot com una bassa d’oli. El CF Gandia, el baló, els àrbitres, la sort i la marxa de l’equip tenen la clau. Massa elements per tal que ningú se n’isca del guió. I si tot açò es confabula, benvinguda siga el ascens a segona. Al·leluia.

PUBLICIDAD