Després de la tempesta, la Fira

Editorial

Gandia s’hi troba en plena Fira. El sol per fi ha guanyat a la pluja i aquest dóna la benvinguda a unes festes que s’allargaran fins el proper diumenge. Enrere ha quedat, afortunadament, eixa pluja amenaçadora que sembla que cada vegada té menys mesura. Aquesta ha provocat vertaders maldecaps a la platja de Gandia. Inundacions en baixos comercials que sembla que s’hagueren pogut evitar si no s’haguera paralitzat el pla contra les avingudes d’aigua. El retard en la conclusió de les obres del dipòsit de la plaça Navarro, que per cert ara sembla que té algun que altre badall, van accentuar aquest emmagatzematge d’aigua provocat per una tempesta de 378 litres que va inundar baixos comercials i soterranis en la zona nord de la platja, provocant pèrdues econòmiques quantioses a nombrosos comerciants.

No obstant això, la festa ja està ací, encara que els afectats per l’aigua, i més en aquests temps que corren, tindran poca gana de marejols. La veritat, és que mai plou a gust de tots, i mai millor dit, encara que en aquest cas és comprensible el malestar creat.

Però el cap de setmana passat va donar més de si i un altre col·lectiu posava el crit en el cel. Els membres del Bloc Nacionalista Valencià no donaven crèdit a allò que veien els seus ulls en el transcurs del Correllengua. Als participants els va ploure de tot, fins i tot pedres davant els cossos de seguretat de l’Estat. Al marge del que significa aquesta manifestació cultural, que compta amb adeptes i detractors, que per a uns és una manifestació cultural al voltant de la llengua, i per a altres és poc més que una provocació, allò que no es pot permetre és que aquest acte cívic el converteisquen en incívic uns quants incontrolats, no tots, que haurien d’estar enreixats. En aquesta ocasió una participant pacífica, una regidora nacionalista, va rebre un impacte d’una pedra prop de la regió ocular que li va provocar una ferida que necessità el trasllat a l’hospital perquè li aplicaren una dotzena de punts de sutura. Eixe vandàlic, inconscient, haguera pogut provocar una autèntica desgràcia si haguera tingut un poc més de punteria o l’infortuni s’haguera aliat amb l’agredida.

Lamentablement les batalles provocades per eixa llengua envoltada de política han tornat, o millor dit, aquest sentir contraposat no ha deixat d’estar present en ple segle XXI. Allò més preocupant és que un no es puga manifestar lliurement i que avui tingam que estar omplint paràgrafs amb aquests fets desafortunats.

Però al marge de tot açò, i tornant al principi, desrprés de la tempesta arriba la Fira i la ciutat ja viu la festa. Els carrers s’omplin d’activitats en una Fira que ha promocionat els espais gratuïts. El cor de Gandia torna a bategar a ritme de llum, música, espectacles i rius de gent. El passeig tornarà a ser l’artèria principal d’una festa cada vegada més borgiana i amb un model consolidat, que es perllongarà per espai de cinc dies. El tren de la Fira ja circula pels carrers de la ciutat i cal agafar-lo, perquè les festes només es viuen una vegada a l’any.

PUBLICIDAD