Participació electoral

Votar és un dels molts actes polítics que hem de fer al llarg de la nostra vida. No és que siga el més important, però sí determinant. Aquesta acció no va a canviar radicalment les coses, però no per això hem de deixar passar l’oportunitat de cridar, en veu alta, però anònima, allò que pensem dins d’eixe sistema anomenat democràcia.

Votar és un dels molts actes polítics que hem de fer al llarg de la nostra vida. No és que siga el més important, però sí determinant. Aquesta acció no va a canviar radicalment les coses, però no per això hem de deixar passar l’oportunitat de cridar, en veu alta, però anònima, allò que pensem dins d’eixe sistema anomenat democràcia. Si fem una ullada a la definició d’aquest terme trobem que a la wikipedia, ja saben, eixa enciclopèdia lliure de nova creació, trobem que és sinònim de sufragi actiu, és el dret que tota persona física té i que està reconegut per cadascun dels estats, segons el qual, els electors podran emetre un vot per tal d’escollir representants, independentment de la raça, sexe, creences o condició social. La Constitució Espanyola també ens parla d’aquest dret a l’article 23, dins del capítol reservat als drets fonamentals.

Un sufragi, un dret, una opinió, un nombre... Una acció que deixa sense cap sentit allò que pensa molta gent de que votar no serveix de res perquè del contrari ja estaria prohibit. La participació electoral, més enllà de si una massiva participació beneficia al partit del govern o si per contra, un elevat índex d’abstencions juga a favor de l’oposició, és la forma més freqüent de participació política.
Per tant, caldrà acudir a les urnes. A exercir el dret, siga quina siga l’opció escollida. Per a una vegada que ens pregunten el nostre parer no ens anem a quedar callats, encara que a la fi el vot de cadascú no es veja reflectit en la representació parlamentaria. L’abstenció és perdre tots. Per contra, amb cada vot que se suma a l’urna, guanya Espanya. A Gandia, això es té molt clar. A les nacionals de 2004 la participació va estar per damunt de la mitjana nacional. Varen fer efectiu el seu dret el 78.14% de l’electorat, quasi tres punts per damunt de la mitjana. Molt més baixa va ser la registrada en les darreres eleccions municipals, que es va quedar en el 70.66%, però no obstant això, molt superior a la mitjana nacional. Com solen dir, mica a mica s’ompli la pica.

Però unes eleccions nacionals també ens obrin altres anàlisis locals que serveixen per tal d’estudiar el panorama actual. Després de la revolució al si dels populars de fa uns mesos, caldrà romandre atents el proper diumenge per veure si el PP torna a revalidar la victòria que va aconseguir al 2004 ací a Gandia, o si per contra, la ciutat canvia de color. El referent més recent el trobem en les autonòmiques de maig de 2007 on el PP també va guanyar amb el 51,6% amb un augment de 3,6 punts respecte a les anteriors autonòmiques. Des d’aquell 2004 fins ençà han canviat moltes coses. En aquell moment, amb Fernando Mut al capdavant del partit a la ciutat ducal, els populars aconseguiren guanyar amb el 48.96% dels vots, avantatjant als socialistes amb prop de 3.500 vots. Seguirà a la ciutat gandiana aquesta tendència? Canviarà el panorama en l'àmbit comarcal? Diumenge a la nit eixirem de dubtes, però abans tenen una cita amb les urnes. Els col·legis ja esperen.