... I cau el sisé entrenador

-

Una vegada més el món de l’esport centra aquesta columna. Tot just en la setmana en que es preveu que el Gandia Bàsquet aconseguisca la salvació definitiva, i en uns dies on l’oposició ha criticat el balafiament del govern, una altra sorpresa esportiva reclama l’atenció. En deu anys, deu entrenadors. Aquest és el balanç que du el president del CF Gandia, Dionisio Ollero. La darrera víctima del màxim representant del club ha estat Alfonso Moya. Un tècnic sobre el qual ja tenien dubtes al començament de la temporada i malgrat això va continuar al capdavant de l’equip. Les seues peculiars formes d’entrenar han estat en més d’una ocasió criticades. Aquest ha estat el mateix entrenador des del primer dia, amb les seues virtuts i els seus defectes, però ara la directiva diu que no li agraden certes coses i que ja no li té cap confiança. Açò, unit al fet que l’equip ha anat de més a menys, ha acabat per sacrificar Moya.

Un conjunt capaç de sumar dos punts dels dotze disputats, un vestidor trencat, com l’any del descens, i una imatge que no correspon a un equip que se les dona de capdavanter i que vol aconseguir l’ascens a la tercera divisió, és la crua realitat.

Està clar que els matrimonis duren fins que un perd la confiança en l’altre. I en la vida d’Ollero, ja són moltes les relacions que s’han trencat abans d’hora. Primer fou Lucas, després, Castaño, Aranda, el seu amic Juárez, Miñana i ara Moya completa la llista. Tal vegada alguna part de culpa tindran també el president o els jugadors. Ara bé, també és cert que resulta més fàcil despatxar l’entrenador que no a mig equip.

Novament, la recta final de temporada es presenta amb incertesa. Tres jornades per a la conclusió, dos partits més si es passa la primera ronda i uns altres dos si s’arriba al final que duria, en cas de victòria, a la Tercera Divisió. No hi ha més. Set setmanes per a un substitut que ha de conduir l’equip a l’objectiu marcat.

Està clar que no s’ha sabut traure profit als galàctics de la preferent, o tal vegada aquests no brillaven tant com era d'esperar. Ara, els reforços per a Moya arriben tard, però esperem que per al bé de l’equip i de l’afició siguen un revulsiu. Serà com jugar-se-la novament en una situació a cara o creu. Amb Juárez la cosa no va eixir bé, ara esperem que amb aquesta decisió no es trunque el somni de l’ascens... I és que l’home és l’únic animal que entropessa dues vegades amb la mateixa pedra.

Una altra vegada el CF Gandia és el centre de les mirades. Buscar un revulsiu que faça canviar el rumb, la mentalitat i la imatge d’un equip trencat que es faça respectar dins del terreny de joc, és l’objectiu que es persegueix d’ací a final de temporada. Cau el desé tècnic, mentre que l’onzé estan buscant-lo... I la història continua a la recerca d’arribar a bon port. On està la continuïtat d’eixos projectes? Massa entrades i eixides. I no serà per jugadors, perquè fins i tot es va tractar de fitxar Marcos Estruch. Això és tirar amb pólvora de rei i la resta són bestieses. Un ascens té la culpa.